L'abraçada mágica

M'agrada escoltar parlar a la gent del seu treball amb entusiasme. Més encara quan parlen d'un treball que casualment és el mateix que el d'un mateix. Quan algú em parla d'alguna cosa m'agrada escoltar i que l'altre senta que l'escolto i m'interessa. De vegades et costa més atendre si el tema és realment pesat, però crec que és un punt d'educació saber fer-ho amb ganes. Esta clar que quan la situació és just al contrari és relament complaent sentir que la persona que tens davant t'escolta amb interès (vos assegure que en el meu propi nucli "familiar" de vegades parle davant una persona que es gira a mirar o parlar d'una altra cosa). Per això m'agrada que em parleu dels vostres xiquets (tant fills com alumnes) perquè encara que cregueu que em canse d'escoltar a mi també m'encanta parlar de la meva neboda i dels meus xiquets: de tot el que saben fer, de les coses que aprenen, de les gracies que fan, etc. M'agrada veure-vos somriure mentre ho compteu orgulloses perquè em fa recordar perquè vaig triar la meva carrera (vos assegure que va ser pura vocació encara que a molts els coste entendre que hi ha treballs que NO tries per les "meravelloses" vacances). No senyor, a mi m'agrada el que faig i, la major part del dia i per tant de la meva vida, la pase parlant del meu treball. Avui he reviscut tota la meva etapa universitària gràcies a una excursió amb l'escola.

Com ja vaig dir en un dels meus primers post del bloc, és una etapa impossible de resumir, però gairebé 100% enriquidora. I a més he gaudit d'un magnífic pícnic a la gespa dels ànecs. Això ha fet que el meu dia es tornés d'un altre color. Potser RED com les meves noves Converse, o potser "apretat" com l'abraçada màgica que m'han regalat avui.